Siempre que afloran los prejuicios éticos o nacionales,
en tiempos de escasez, cuando se desafía la autoestima o vigor nacional,
cuando sufrimos por nuestro insignificante papel y significado cósmico
o cuando hierve el fanatismo a nuestro alrededor, los hábitos de pensamiento
familiares de épocas antiguas toman el control. La llama de la vela parpadea.
Tiembla su pequeña luz. Aumenta la oscuridad.
Los demonios empiezan a agitarse (Carl Sagan).

Rosa Díez en la Autònoma

viernes, 5 de marzo de 2010

¡Uri, Uri, si et plau Uri!

Però l´Uri no estava disposat a donar el seu braç a tòrcer. Assegut amb les cames penjant a la taula de l’estrat i mirant la que tenia liada no es volia perdre per res del món els seus llargs quarts d’hora de glòria. Al cap i a la fi s’havia matriculat per a complir les seves expectatives sobre la vida universitària, que no acadèmica o curricular. Es a dir, passar-s’ho de la hòstia. I el matonisme polític era un camp de lo més satisfactori com estava comprovant.

El que li estava demanant era un altre jovenet independentista però de la facció que creia que el que estava fent era alguna cosa així com seguir-los el joc als feixistes. En el mateix sentit també li havia suplicat uns moments abans tot un degà de l´Autònoma, el Sr. Salvador Cardús, dient-li: no siguis ingenu, Uri.

¿Ingenu? D’ingenu res. Un petit cabró més aviat. Un paio que fa que el seu ramat impedeixi que un polític es pugui expressar en un marc públic i de tots els catalans no és un ingenu. No feia ni dos segons que li estava dient a un ciutadà que protestava perquè havia anat a sentir a la conferenciant i no se li permetia que se’n anés de la facultat i se’n anés de Catalunya. Quan el pobre home li responia que perquè se’n havia d´anar ell li contestava amb tota la barra que “perquè estava en minoria”.

Ara, aquests són els corbs que han alimentat tots els Cardús de dins i fora de la universitat. Tu ves dient-li ingenu i subvencionant-lo. No puc deixar d’alegrar-me una miqueta perquè acabés tractat com un drap i ple de pintura. Pocs segons desprès de haver-li parlat amb tal mimo a l´Uri ja estava donant l’acte per perdut i de passada la seva autoritat com a responsable màxim del seu deganat. Interpretant més o menys les seves paraules (jo estava al seu costat), l’alternativa era violenta i ni es plantejava.

Unes nenes del públic pujades a les cadires s’havien posat una màscara blanca amb la boca tapada amb un esparadrap amb la bandera espanyola. Ja sé que es molt rebuscat, però sembla ser que volien dir que, encara que elles estaven impedint el dret d’expressió a la Rosa Díez i a tot qui havia anat a escoltar-la, les reprimides eren elles. Perquè si bé l´independentisme és al establishment (ERC és part del govern) i els seus companys tenen acollonides a les autoritats acadèmiques i a la resta dels estudiants, ni boges pensen renunciar a les mels de l’opressió, que és tan guai.

Un senyor molt amable que he conegut al mig de la baralla, en Joan Botella, catedràtic del Departament de Ciència Política Dret Públic de la UAB, m’ha explicat que ell mateix va proposar l’expulsió de dos a onze anys d’un nombre important d´ aquesta mena d’alumnes. ¿Resultat? “Els havien perdonat”.

Al final semblava que ens la tindríem que “envainar” i que la Rosa Díez marxaria sense parlar. Però que sàpiguen els que s’alegraven dient que era “un triomf del poble català” que no se l´”envainava” UPyD, per desgràcia se l´”envainava” Catalunya, aquesta entitat supranatural de la que es creuen els únics mèdiums.

8 comentarios:

Circe dijo...

La UAB va ser la gran decepció de la meva vida. Estava tan emocionada d'anar a la uni! I el primer dia va ser "la primera en la frente". Aquell energumen que ens havia de donar classe de no sé quina especialitat de dret què va preguntar: ¿y cuáles de ustedes tienen un padre abogado? Quatre pringats van contestar. I la resposta va ser: "pues les vamos a joder a todos en el examen". No oblidaré mai aquest discurs de "benvinguda" universitària. Fa més de vint anys i no ho oblidaré mai. Faré tot el possible per aconseguir que els meus fills puguint estudiar a l'estranger.

Mujer-Pez dijo...

Trista experiència. Però no sé si es motiu per a enviar-los fora. Encara que s´obren molt de món, això sí...

Juan dijo...

Senyora Giménez,

Abans d'obrir un bloc, no seria millor aprendre a escriure? És que costa entendre el seu text i està ple de faltes ortogràfiques i morfo-sintàctiques.

A nivell dels continguts que es poden entendre del seu text, no s'adona que qui alimenta els 'corbs' és vostè i la seva tropa? I tant que ho sap! Viuen uns pels altres i retroalimenten les seves fòbies i fílies. Uns sense els altres no existirien. Són les dues cares de la mateixa moneda. Ningú més que aquests quatre desgraciats els fa cas a vostès.

Vostè vagi pontificant sobre què és Catalunya i què no és. Però de tant en tant, miri al seu voltant i adonis que ja quasi ningú l'escolta.

Oriol dijo...

Badajoz és un lloc excel·lent a l'estranger per a continuar estudis.

Juan Poz dijo...

Ai, Juan, pobrissó, i què hi fas tu aquí, escoltant-te la Teresa. És que no veus que tu ets el millor argument per desmentir-te a tu mateix. Això passa semepre amb els creguts-creients, que es beuen l'enteniment!
Quant al català de la "senyora Giménez" -i que ella em disculpi per aquesta defensa- sàpiga vosté que pot parlar i escriure el que li doni la reial gana, i que les llengües, totes, al mon, sense excepció, s'han anat creant mitjançant els errors i la creació dels parlants, del poble. Ara bé, quan sorgeix un grapat de il.luminats que et volen imposar un model de llengua, aquesta ja ha arribat al seu sostre i comença la trista davallada fins a la desaparició. Tingueu-ho en compte. En Rafel, el lingüista, ja ho va dir en cert programa de televisió: el català ha desaparegut, perquè els nouvinguts, catalans, per cert, de tres i quatre generacions, han desarticulat l'artefacte sonor de la llengua: mai no tornarà a ésser -li agrada més així, l'ús carrincló...- la que va ésser, mai més. El desencís total, doncs.
Podríem seguir parlant de les moltes raons per les que el català, tot i tenir un govern més que impositiu al darrera, no pospera ni assoleix el lloc que l'idealisme sobiraniste li té reservat al seu imaginari. Però, amb tota cordialitat, sàpiga vosté que vosté mateix és una més de les raons humanes que ho expliquen. O sigui...

Anónimo dijo...

Juan Poz, li diré el per què del retrocés en l'ús del català: és diu immigració, i vosté, pel seu cognom i per la ideologia que destila el seu comentari, m'atreviria a dir que n'és un exemple vivent. Immigració, d'altra banda utilitzada per l'estat español, però això ja són altres temes no creu? pel que fa a mi, puc assegurar que els meus fills parlaràn en català.

Circe dijo...

No en tinc cap dubte, però jo havia pensat Anglaterra o França. I ho tinc bastant fàcil, al menys a Anglaterra, jeje... Rabia, chincha... Oriolet.

Mujer-Pez dijo...

Circe, diu el Jordi que em vas enviar un missatge, però jo no he rebut res...