Siempre que afloran los prejuicios éticos o nacionales,
en tiempos de escasez, cuando se desafía la autoestima o vigor nacional,
cuando sufrimos por nuestro insignificante papel y significado cósmico
o cuando hierve el fanatismo a nuestro alrededor, los hábitos de pensamiento
familiares de épocas antiguas toman el control. La llama de la vela parpadea.
Tiembla su pequeña luz. Aumenta la oscuridad.
Los demonios empiezan a agitarse (Carl Sagan).

el separatismo es regresivo y peligroso

viernes, 20 de enero de 2012

La aparición de grandes estados en los que ha imperado la ley y el orden ha favorecido la superación de las rivalidades que se basaban en lealtades consanguíneas, de religión o de lengua. Steven Pinker sostiene[1] que uno de los motivos por el que ha declinado el número de guerras es que también se ha reducido el número de estados. Durante la guerra de los 30 años había alrededor de 500 unidades políticas en Europa que, en los años 1950, se habían reducido a menos de 30. La idea es que, manteniendo un área constante, como hay menos guerras intra estados que entre estados, hay más posibilidades para la paz. También dice Pinker que un quizá paradójico contribuidor a la Larga Paz ha sido el congelamiento de las fronteras. Las Naciones Unidas iniciaron una norma por la que los estados existentes y sus fronteras eran “sacrosantos”. Recordemos eso cuando no le damos alegremente importancia a la idea del secesionismo en los paises europeos.



[1] The better Angels of our Nature. Steven pinker. Viking 2011.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Recordem que les dues guerres mundials eren principalment causades per un estat gran amb relacions diplomàtiques nul•les o sense relacions d’igual a igual? Si sumes les morts i destruccions de les guerres dels microestats veuràs que eren molt més reduïdes en quantitat o vàlua. Per què? Doncs per que al haver-hi més estats hi havia més relacions i pactes, pel que era habitual haver de dialogar amb múltiples bandes abans de fer qualsevol cosa.
I ara pregunta’t: ¿Si Espanya deixa de ser una sobirania, no seria millor ser un estat/territori/regió/comunitat de la UE?
Qui es pot formular la pregunta? Catalunya, o la Rioja si vol. Fins i tot l’Aran té entitat i dret històric per fer-ho.
La resposta que salvi Espanya no ha de ser “per que Espanya blocaria l’accés a l’UE“, sinó ja hem perdut l’oportunitat de salvar-la. D’aquí venen invents estil “pacte fiscal” i d’altres.
Sens dubtes vivim un moment emocionant de la història mundial i evidentment no ho dic per Catalunya, sinó pel que fa a la Xina. Ella i l’Índia sense guerres poden forçar la creació de la UE i la possible sortida de Catalunya, o la desintegració d’Espanya (i Bèlgica, Itàlia i potser Alemanya si la Merkel no ho fa bé). França, com sempre, haurà d’esperar una revolució, i tant de bo que no es deixen dur per l’odi com a Iguoslàvia.
Es Espanya com França? Esperem que (encara) no...

Mujer-Pez dijo...

Recordem que les dues guerres mundials eren principalment causades per un estat gran amb relacions diplomàtiques nul•les o sense relacions d’igual a igual? Si sumes les morts i destruccions de les guerres dels microestats veuràs que eren molt més reduïdes en quantitat o vàlua.

(no és això el que diu Pinker e el seu llibre. El nombre de baixas EN COMPARACIÓ amb el nombre d´habitans no va ser més alta en les dues guerres mondials)


¿Si Espanya deixa de ser una sobirania, no seria millor ser un estat/territori/regió/comunitat de la UE?


(el problema més greu és el motiu de separar-nos: la mesquinessa econòmica o l´etnicitat (disfressada del que vulguis, però és així))

JO també estic per integrar-nos en la UE i que sigui un estat en el futur. Però no crec que la manera sigui fraccionant per motius poc encomiables. Lo ideal és aconsseguir unitats d´integració lo més fortes i grans possibles, no reduir-les. El que tu proposes pot ser emocinant, però és Iugoslàvia en major o menor grau.

Mujer-Pez dijo...

També aqui ("sociedades mas grandes"):

"Morris pretende solucionar el "dilema del pacifista" planteado por Steven Pinker: ¿qué condiciones permiten que sea preferible la paz al uso de la violencia, tan corriente en toda la historia y la prehistoria humana? Irónicamente, pese a que las guerras han aumentado su poderío sangriento desde la prehistoria, "las sociedades se han hecho más grandes y se han pacificado internamente, la población y la riqueza han explotado, y la proporción de la humanidad que muere violentamente se ha desplomado". Como resultado "la guerra ha hecho a la humanidad más segura y rica"."

A:http://www.revolucionnaturalista.com/2012/03/ian-morris-por-que-la-guerra-nos-ha.html#more

Anónimo dijo...

El problema és que la comparació s'hauria d'haver fet considerant el conjunt de població militaritzada, és a dir, si tens 1.000 habitants i 50 són militars i moren 100 no és el mateix que si tens 1.000.000, 5.000 són militars i moren 100.000. La proporció total és la mateixa però la de capacitat productiva no. Un estat petit té exèrcits més petits i menys potents, que una aliança més fàcilment pot contrarrestar, a més és més car mantenir-los. Si al final s'aposta per una aliança, com seria la UE, els interessos múltiples actuen com a filtre de bajanades estil nazisme si es posés de moda en un dels membres, com a Hongria ara mateix.

En el pitjor dels casos tindries un estat com Israel, que sent de mida i població propers a Catalunya té un dels majors exèrcits del planeta, i només és per l'amiguisme desproporcionat amb els USA i la situació anormal amb els veïns que ho propicia.

Sobre la sobirania i l'UE, el problema és que la desaparició de la sobirania als estats membres ja és una realitat amb cada cimera.

Sobre els motius de separació, els ètnics jo només els veig en quant a donar un marc de normalitat internacional i europea a la llengua catalana. No m'imagino una Catalunya independent sense la cooficialitat del castellà i l'aranès la veritat.

Sobre la "mesquinitat econòmica", quan cap dels dos es mor pel tema però sí que fa que un dels dos no avanci, jo no li veig la mesquinitat per enlloc. És més un tema de mala gestió, fa 32 anys que començàrem amb la LOFCA, més els plans del franquisme com el "Plan Badajoz", més les ajudes de la UE... No parlo de la sitació de Catalunya només, sinó de com és possible que encara ara Extremadura, Andalusia o Múrcia no tinguin uns sectors productius ja estables. Eslovènia, les repúbliques bàltiques, l'est alemany, Polònia, Eslovàquia... Aquests en 20 anys ja ho tenen molt més resolt i la seva situació no era pas millor en molts casos.


En definitiva, que per fer-ho malament ja ho podem fer-ho sols, i per als grans temes (exèrcit, ciutats globals, eixos de transports, mercats amplis...) ja hi ha la UE. Espanya ha de començar a trobar eines que la facin útil JA. I si us plau que no siguin bajanades patètiques estil "bloquearemos el acceso de Cataluña a la UE", com la posició de Sèrbia respecte a Montengero i Kosovo.

Mujer-Pez dijo...

Si la desaparició de la sobirania ja és un fet, per què complicar-ho amb separacions que seràn doloroses i resentides? I que no claen per res. Ara mateix, la Merkel JA s´hi fica amb la despesa o la invrsió a les CCAA.
i sobre mesquinessa...Imagino que ja saps que el déficit fiscal de Barcelona amb la resta de les provincies catalanes és enorme. Comencem per aplicar els teus criteris aquí? hI ha comarques catalanes que només han xuclat diners des de fa anys sense aportar-ne. Ah, i soc contrària a que continuin coses com el PER, que haurien d´haver estat provisionals i han acabat convertint-se en eines de pur clientelisme polític...

Anónimo dijo...

És que és precisament per això que dic que Espanya ja no serveix! Si la Merkel ja s'hi fica amb les CCAA és que hi ha alguna cosa que sobra! La política ja és plenament europea de facto. Per molt atlantisme que mostri en Rajoy la península ibèrica és on és i un oceà és un ocèa. I si la Merkel es queixa de Catalunya, que parli amb qui porta la sanitat i l'educació de Catalunya i amb qui porta l'exèrcit i el pressupost del rei.

Sobre les comarques de Catalunya, el darrer informe que va sortir (abans de la crisi, 2007 si recordo bé) mostrava que la relació de producció econòmica Regió Metropolitana de Barcelona/Resta era 65%/35% quan la població de la Resta és el 28%, és a dir, que són 1/3 més productius que els de la RMB i a més els nivells de coeficient gini eran bastant més baixos.

Un exemple: Si a l'Alta Ribagorça viuen del turisme, potser és poca cosa, però per als 4000 habitants de la comarca és més que suficient.

En realitat Catalunya aporta a Barcelona, pero Barcelona aporta concentració demogràfica. És un clàssic de Barcelona al comparar-la amb altres grans ciutats del món desenvolupat que sí són capitals o en un estat molt descentralitzat (USA) veure que els nivells de rendes mitjanes són abundants i amb un nivell superior al normal però en canvi els nivells de rendes molt altes i extremadament altes molt per sota de la mitjana. És una ciutat burgesa de cap a peus!

Mujer-Pez dijo...

Si Espanya ja no serveix, per què Catalunya? Quin és el paràmetre? no em diguis que la llengua. L´Europa de les regions? Per què no de les provinciés?

I aquestes son les dades de l´irpf catalanes:

Barcelonès 24.076,00 € 6.348,00 €
Maresme 22.386,00 € 5.704,00 €
Garraf 22.957,00 € 5.646,00 €
Vallès Occidental 22.453,00 € 5.372,00 €
Val d'Aran 20.952,00 € 5.067,00 €
Gironès 21.875,00 € 5.065,00 €
Tarragonès 21.754,00 € 4.953,00 €
Baix Llobregat 21.893,00 € 4.915,00 €
Cerdanya 19.324,00 € 4.835,00 €
Baix Camp 20.136,00 € 4.725,00 €
Vallès Oriental 21.035,00 € 4.656,00 €
Segrià 19.585,00 € 4.604,00 €
Baix Empordà 18.524,00 € 4.501,00 €
Alta Ribagorça 20.318,00 € 4.491,00 €
Ribera d'Ebre 19.007,00 € 4.443,00 €
Alt Empordà 18.452,00 € 4.359,00 €
Alt Penedès 20.067,00 € 4.321,00 €
Bages 19.418,00 € 4.276,00 €
Pla de l'Estany 19.553,00 € 4.269,00 €
Osona 18.933,00 € 4.165,00 €
Baix Penedès 18.766,00 € 4.078,00 €
Garrotxa 18.153,00 € 4.029,00 €
Pallars Jussà 17.015,00 € 4.020,00 €
Pallars Sobirà 17.240,00 € 3.961,00 €
Alt Urgell 17.142,00 € 3.925,00 €
Alt Camp 18.065,00 € 3.908,00 €
Anoia 18.567,00 € 3.903,00 €
Ripollès 18.095,00 € 3.892,00 €
Pla d'Urgell 16.941,00 € 3.782,00 €
Urgell 16.718,00 € 3.769,00 €
Selva 17.618,00 € 3.726,00 €
Berguedà 17.261,00 € 3.717,00 €
Baix Ebre 16.751,00 € 3.706,00 €
Solsonès 16.173,00 € 3.684,00 €
Priorat 15.507,00 € 3.467,00 €
Montsià 15.704,00 € 3.444,00 €
Conca de Barberà 16.834,00 € 3.437,00 €
Garrigues 14.386,00 € 3.357,00 €
Segarra 16.113,00 € 3.243,00 €
Noguera 14.676,00 € 3.118,00 €
Terra Alta 12.576,00 € 2.848,00 €

Font: Idescat, a partir de les dades de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
Institut d'Estadística de Catalunya