Siempre que afloran los prejuicios éticos o nacionales,
en tiempos de escasez, cuando se desafía la autoestima o vigor nacional,
cuando sufrimos por nuestro insignificante papel y significado cósmico
o cuando hierve el fanatismo a nuestro alrededor, los hábitos de pensamiento
familiares de épocas antiguas toman el control. La llama de la vela parpadea.
Tiembla su pequeña luz. Aumenta la oscuridad.
Los demonios empiezan a agitarse (Carl Sagan).

tarjeta roja para los padres

viernes, 9 de mayo de 2008

Me ha parecido interesante este artículo de Mercé Beltrán. Muchas veces los padres apelamos a la falta de valores y de educación en la sociedad cuando nos enfrentamos a situaciones tan preocupantes como la violencia en la escuela o el bullying sin analizar si nuestro propio comportamiento y principios van a ser un ejemplo para nuestros hijos. Darwin ya hacía hincapié en la importancia de la influencia moral de los propios como base de la educación. Los padres y otras figuras de autoridad, incluyendo parientes mayores, sirven como roles modelo y como tutores, modelando la conciencia de los niños con halagos y castigos, pero también como modelos a imitar. La formación de los hábitos positivos es fundamental en la conducta humana y no podemos convivir a menos que aprendamos a restringir nuestros impulsos y dirigir nuestros deseos por sendas constructivas, socialmente aceptadas. De un sistema disciplinar feroz en la escuela durante el franquismo pasamos a un preocupante abandono de la cuestión del comportamiento y las reglas, y las consecuencias de este error han sido importantes. Yo no he sido una madre aficionada a acompañar a mi hijo en los torneos o partidos de básquet en los que competía. Pero me advirtió en su día de cuán poco edificantes eran los modales de los padres acompañantes. Hace tiempo que esto colea. Al final, como informa este artículo distintas federaciones y consejos deportivos han apostado por crear escuelas… para padres porque los expertos aseguran que en las gradas "se toleran cosas que en la vida cotidiana no se aceptan”. Por desgracia no han tenido mucho éxito, ya que los que participan en estas charlas suelen ser los progenitores concienciados que saben comportarse. No suelen ir los padres más beligerantes y agresivos. Estos padres no son conscientes de que el entrenamiento moral empieza en casa y en la infancia de sus hijos. Una sociedad democrática es puesta en riesgo ante conductas como “poner permanentemente en duda, a gritos y con insultos, las decisiones del árbitro, que es el que manda en el campo" puesto que evidencian su desprecio por las normas que rigen en una sociedad madura. Lo curioso del caso es que parece que muchos niños tiene un conocimiento espontáneo mucho más sintonizado con la realidad del fair play en la interacción social que los propios adultos. Según el artículo los niños saben defenderse bien en el campo de juego y la mayoría sabe controlar su agresividad. Niños que son capaces de dirigir estas letras a sus padres:
"Queridos padre y madre: Os agradezco que vengáis a verme los fines de semana cuando practico el deporte que a mí me gusta..., pero también hay aspectos de vuestra actitud que no puedo entender. A veces, cuando llegáis al campo os transformáis y mostráis comportamientos que a mí no me gustan... Los comportamientos agresivos y la violencia nunca son deseables. Nosotros aprendemos de vuestros gestos y de vuestras palabras. Ya sé que, a veces, el árbitro, el entrenador o un jugador se equivoca, ¿pero es que no nos pasa a todos? Tendríais que reflexionar sobre esta cuestión...".

Las metas de la educación moral son dos: primero, desarrollar el carácter en los jóvenes, para que así sean capaces de observar y expresar lo que se consideran virtudes o buenos hábitos, tanto en sus vidas como en sus relaciones con los demás; segundo, alimentar la capacidad por el conocimiento ético y la habilidad de emprender un análisis crítico de las actuaciones éticas que se desarrollan en su entorno. De lo primero han de dar ejemplo los mayores. Y de lo segundo que se conformen, por lo menos, en no anular con su mal ejemplo tan sano instinto.

2 comentarios:

Sergio Brosa dijo...

Texto del correo electrónico enviado a primera hora de la mañana del viernes 9 de mayo, a Albert Turró, redactor de La Vanguardia y buen amigo y compañero de rugby en nuestros años mozos.

Benvolgut Albert,

A la secció del Assumpte del vostre diari d’avui, hi ha un article de Mercé Beltran: “Un código de comportamiento...” “Aplauda el buen juego sea de quien sea” que l’autora diu haver estat ideat per l’argentí Jon Reca, del Rugby Club L’Hospitalet.

Res més lluny de la realitat, doncs aquest codi que t’adjunto íntegrament traduït per mi al català i amb una foto de portada feta per la Conxi, del RC Sant Cugat, d’un pòster a França, va ser redactat per la Rugby Football Union (RFU) també coneguda com la federació anglesa de rugby.

Aquest document en català que indica la seva procedència, el vaig confeccionar al deixar la presidència de la Federació Catalana de Rugby, l’any 2005. A l’Assemblea General de la FCR del mateix any, presidida ja per l’actual president, el club de rugby Pobla Nou va presentar un extracte del mateix codi de la RFU que consta en acta.

Com a tal codi ètic, no correspon a la federació sancionar les contravencions, més enllà del que ja està tipificat en el Reglament de Partits i Competicions de la FCR que és molt clar i meridià en aquest sentit.

Una rectificació al diari sobre aquest particular estarà bé, dons al nostre país estem molt més assabentats de les coses que els nou vinguts podem imaginar. I menys dir que son els creadors del codi de conducta, com fa Jon Reca, tot enganyant a Mercé Beltran.

Ben cordialment,

Sergi Brosa
Ex President
Federació Catalana de Rugby

Posteriormente, recibí un atento correo de Mercé Beltran en el que me indicaba el malentendido de que Jon Reca no le dijo ser el autor del código ético, sino que le había añadido cosas de la UAR (federación argentina) y otras de su cosecha. No he visto el documento aludido por Reca, por lo que desconozco su contenido íntegro.

El de la RFU sí que está claro:


CODIS DE JOC NET DE LA RFU
per tots els participants en les categories inferiors
que ens ajuda a recordar a tots nosaltres per què ens agrada ser part d’aquest gran joc

Foto: Conxa Martinez
La Col•laboració entre els gestors de l’equip i els pares

En el rugby, la col•laboració entre els gestors de l’equip s’encoratja positivament a través de:

 Proporcionar un calendari de la temporada amb les dates d’entrenament, partits i competicions.
 Proporcionar informació sobre possibilitats financeres.
 Acordar temes relatius al servei de cura (per exemple responsabilitat al viatjar per anar o tornar dels partits).
 Encoratjar els pares per assistir a les sessions d’entrenament i partits i fer-les assabentar que la filosofia de “guanyar a qualsevol cost” no s’accepta al rugby.
 Assegurar-se que els pares tenen aspiracions realitzables per els seus fills i estan assabentats de les seves fortaleses i febleses.
 Informar als pares sobre l’equipament especial que es requereix (per exemple protectors de goma) i a on es poden comprar.
 Assegurar-se que els pares estan assabentats de quin és el comportament acceptable a la banda.

I per sobre de tot:

 Involucrar els pares en activitats perifèriques que els fan sentir “que pertanyen”, especialment si comporta un coneixement no relacionat amb el rugby.

Codi del bon entrenador

La gent jove ve al rugby per diferents raons; és feina de l’entrenador identificar-les i estimular la participació continuada. Els entrenadors tenen la responsabilitat d’assegurar que a tots els més joves se’ls don l’oportunitat d’emplenar les seves aspiracions en un ambient de cura on l’èmfasi és:

 Divertiment
 Satisfacció
 Desenvolupament de l’habilitat

En el rugby els entrenadors han de:

 Reconèixer la importància del divertiment i la satisfacció quan entrena als jugadors joves. El que més s’aprèn s’aconsegueix a través de “fer-ho”.
 Apreciar les necessitats dels jugadors abans de les necessitats de l’esport.
 Ser un model positiu de comportament –pensar el que això implica.
 Mantenir el guanyar i perdre amb perspectiva –encoratjar els joves per comportar-se amb dignitat en totes les circumstàncies.
 Respectar tots els àrbitres i les seves decisions (recordar que podria ser el vostre àrbitre la propera setmana) i assegurar-se que els jugadors reconeixent que deuen fer el mateix.
 Proporcionar reaccions verbals positives de manera constructiva i encoratjadora, a tots els joves jugadors tant durant les sessions d’entrenament com als partits.

En el rugby els entrenadors de jugadors joves deuen:

 Proporcionar experiències que siguin adients a l’edat dels jugadors joves i la seva capacitat, i també al seu desenvolupament físic i mental.
 Assegurar-se que tots els jugadors més joves s’entrenen en un ambient segur –hi ha primers auxilis a l’abast de la mà?
 Evitar fer jugar en excés els millors jugadors utilitzant un sistema d’equip, que doni a tots una quantitat de satisfacció de temps de joc.
 No permetre mai a un jugador entrenar o jugar quan està lesionat.
 Assegurar una bona supervisió dels jugadors joves, tant al camp com a fora.
 Reconèixer que els jugadors joves no haurien de ser exposats mai a calor o fred extrems o un inacceptable risc de lesió.
 Desenvolupar una consciència de nutrició com part d’una educació general en gestió d’estil de vida.
 Reconèixer que és il•legal per els jugadors joves sots 18 comprar alcohol.
 Assegurar-se que els seus coneixements i ensenyament d’estratègies estan actualitzats i en línea amb la filosofia de la RFU.
 Està al cas de, i ajustar-se als procediments de la RFU recomanats per dur joves a gires amb pernoctacions, interiors o al estranger.
 Està al cas de, i ajustar-se a les polítiques i procediments continguts a la guia de protecció d’infants de la RFU.

Recordar:

 Els entrenadors que treballen amb jugadors joves fins als 12 anys deuen seguir les directrius continues donades per la RFU.
 Els entrenadors que treballen amb jugadors joves de 13 anys endavant deuen està al corrent de les variacions del reglament dels sots 19 i sots 15, incloent-hi aquelles que s’apliquen a partits internacionals.

Codi dels Bons Pares

En el rugby, els entrenadors i administradors coneixen ambdós que els pares són una part integral de la col•laboració que assegura que els jugadors joves gaudeixen de la seva implicació en l’esport i experiència en la que poden prosperar.

En el rugby, als pares se’ls encoratja per:

 Familiaritzar-se amb l’entrenador i el programa d’entrenament per que això pot assegurar que els seus fills estan plenament involucrats i els entrenadors estan assabentats de la seva disponibilitat.
 Familiaritzar-se amb els mètodes utilitzats d’entrenament tot observant les sessions en les que els seus fills hi participen.
 Assabentar-se que el club té un servei de cura i per tant, quan sigui apropiat, ajudar als entrenadors en la supervisió dels jugadors joves, particularment quan siguin nombrosos i hi hagi necessitat de dur als més joves a partits a fora.
 Involucrar-les en les activitats del club i compartir la seva traça.
 Compartir preocupacions, si les teniu, amb els directius del club.
 Familiaritzar-se amb el “Codi del bon entrenador”. Particularment amb:
o Els entrenadors deuen reconèixer la importància del divertiment i la satisfacció quan entrenen als jugadors joves.
o Els entrenadors deuen mantenir el guanyar i perdre amb perspectiva encoratjant els joves per comportar-se amb dignitat en totes les circumstàncies.

 És important que els pares donin suport als entrenadors per instaurar aquestes virtuts.

En el rugby els pares deuen:

 Recordar que la gent jove juga al rugby per el seu propi gaudiment no el del seus pares.
 Encoratjar la gent jove a jugar –no forçar-les.
 Centrar-se en l’esforç de la gent jove, més que en guanyar o perdre.
 Ser realista sobre la habilitat de la gent jove, no empènyer-les cap a un nivell que no són capaços d’assolir.
 Procurar reaccions verbals positives tant en l’entrenament com durant el joc.
 Recordar que persistir en missatges negatius afectarà adversament a l’actuació i l’actitud dels jugadors i els entrenadors.
 Donar sempre suport al club de rugby en els seus esforços per eradicar el soroll, la vulgaritat i el comportament abusiu provinent del joc.
 Recordar que la gent jove n’aprèn molt per l’exemple.
 Demostrar sempre apreci del bon joc de tots els jugadors joves tant els del propi club com de l’oponent.
 Respectar les decisions dels àrbitres i encoratjar als jugadors joves de fer el mateix.
Codi dels bons jugadors

Els jugadors joves han de reconèixer que molta gent en el rugby estan treballant per donar-li un joc segur i satisfactori en el qual ells poden desenvolupar-se com a jugadors i com a persones.

En el rugby, als jugadors joves se’ls encoratja a:

 Reconèixer i apreciar els esforços fets per entrenadors, pares, àrbitres i administradors per proporcionar-les l’oportunitat de jugar i gaudir de l’ambient del rugby.
 Comprendre els valors de la lleialtat i el compromís amb els adults i els companys d’equip.
 Reconèixer que tot jugador jove té el dret d’esperar la seva participació en el rugby estant-ne segur i lliure de tot tipus d’abús.
 Entendre que si un individu o grups de jugadors joves senten que no estan sent tractats d’una forma acceptable, aleshores tenen el dret de dir-ho a un adult, tant del club com a fora del joc.

En el rugby, com a jugador jove, deus:

 Juga per que així ho vols fer, no complaguis als entrenadors o als pares.
 Recorda que el desenvolupament de l’habilitat, diversió i gaudiment són les parts més importants del joc.
 Estigues atent en totes les sessions d’entrenament i aprenentatge.
 Treballa igualment dur per a tu i el teu equip i aleshores ambdós se’n beneficiaran.
 Reconeix el bon joc a TOTS els jugadors, per els del teu equip i per els oponents.
 Sigues un esportista – guanyis o perdis.
 Juga amb les regles de joc i accepta, sense qüestionar, totes les decisions de l’àrbitre.
 Controla les teves emocions. Els abusos verbals o físics a companys d’equip, oponents o àrbitres NO S’ACCEPTEN.
 Tracte a tots els jugadors, como tu voldries ser tractat. No prenguis part en intimidar o prendre avantatge deslleial de cap jugador.


Codi del bon espectador

Els jugadors joves de rugby són impressionables y el seu comportament reflectirà sovint allò dels adults al seu voltant. Al rugby són benvinguts a les nostres línees de banda els espectadors que abracen la filosofia del joc: DIVERTIMENT, SATISFACCIÓ y DESENVOLUPAMENT DE LA HABILITAT.

En el rugby als espectadors se’ls encoratja a:

 Actuar com un model positiu per a tots els jugadors joves.
 Familiaritzar-se amb y tenir cura, de les normes de protecció dels nens en relació als abusos emocionals i verbals.
 Respectar la política del club de rugby en relació al comportament de l’espectador.

En el rugby els espectadors deuen:

 Recordar que els nens fan esport per la seva pròpia satisfacció no la d’ells.
 Reconèixer la bona actuació individual i d’equip de tots els jugadors joves indistintament de l’equip per el que juguen.
 Respectar les decisions dels àrbitres. Recordar que poden ser voluntaris donant una oportunitat de jugar al rugby als més joves. MAI PROFERIR INSULTS ALS JUGADORS JOVES, ALS ÀRBITRES, ALTRES ESPECTADORS O ENTRENADORS. Aquest comportament pot crear un ambient negatiu per els jugadors joves i el seu comportament sovint ho reflexa.
 Reconèixer l’esforç i bona actuació més que la filosofia de “guanyar a qualsevol preu”.
 Encoratjar verbalment als jugadors més joves d’una manera positiva. Si vols cridar assegura’t que sigui “per” no “contra” els jugadors.
 Condemna el llenguatge dolent, el comportament bast i la violència.
 Encoratja els més joves independentment de la seva habilitat –mai no ridiculitzis un jugador individual, jugui per l’equip que jugui.
 Recorda – No més és un joc!


Codi del Bon Àrbitre

Els àrbitres són una part integral del desenvolupament dels jugadors joves. Ells tenen la responsabilitat de garantir que els partits siguin portats d’una manera que garanteixi les dues coses: seguretat i diversió de tots els jugadors. Igualment, els àrbitres haurien de guanyar-se el respecte dels jugadors, entrenadors i espectadors a través de la qualitat del seu ofici.

Al rugby els àrbitres deuen:

 Reconèixer la importància de la diversió i el gaudiment quan arbitrin a jugadors joves.
 Fer comentaris verbals positius de forma constructiva i encoratjadora durant els partits.
 Emfatitzar l’esperit del joc.
 Valorar les necessitats dels joves jugadors abans de les necessitats de l’esport.
 Entendre el desenvolupament físic, social i psicològic dels jugadors joves.
 Ser un rol positiu modèlic. Tu ets un exemple i, com a tal, els comentaris que reps haurien de ser positius i de suport.
 Procurar el millorament personal prenent cursos focalitzats en els jugadors joves.

Al rugby els àrbitres han de:

 Reconèixer que la seguretat dels jugadors joves és capital.
 Explicar les decisions – tots els jugadors joves estan encara aprenent.
 Sempre penalitzar el joc brut.
 Jugar l’avantatge sempre que sigui possible per deixar fluir el joc.
 Mostrar empatia per l’edat i l’habilitat dels jugadors joves.
 Ser coherent i objectiu.
 Assegurar que els abusos verbals dels jugadors, entrenadors o espectadors no són tolerats i ha de ser tractat immediatament pels directius del club.
 Estar al corrent i assabentat de les normes, polítiques i procediments de protecció dels nens.

Recordar:

Els àrbitres que treballen amb jugadors joves fins l’edat de 12 anys deuen arbitrar amb les regles revisades constantment per les federacions i han de mantenir-se al dia sobre els canvis.
Els àrbitres que treballen amb jugadors joves de 13 anys endavant deuen arbitrar d’acord amb les variacions de les regles del Sub-19 i Sub-15 i mantenir-se al dia dels canvis importants.


Codi del Bon Administrador:

És sabut que el rugby de categories inferiors no progressarà sense uns administradors ben qualificats. La seva contribució és essencial per el desenvolupament de totes les seccions inferiors i dels individus dins d’elles.

En el rugby els administradors deuen:

 Propiciar un ambient en el club de rugby on l’oportunitat de jugar al rugby s’ofereixi a TOTS els més joves.
 Propiciar el concepte de bona companyonia esportiva entre la gent jove, els seus pares, els entrenadors i els directius.
 Involucrar la gent jove en les decisions progressivament, on sigui adequat.
 Reconèixer que el club de rugby té una “servitud de tutela” en vers tots els socis joves.
 Assegurar-se que el club fa una supervisió responsable de tota la gent jove.
 Promoure els conceptes de joc net, respecte i diversió. Rebutjar el “guanyar a qualsevol preu” de la filosofia del club.

En el rugby els administradors han de:

 Proporcionar entrenadors amb l’oportunitat d’aconseguir títols per la junta directiva.
 Assegurar que els equipaments i les instal•lacions estan a l’abast i són adients als requeriments dels entrenadors i les necessitats dels jugadors joves.
 Assegurar-se que els jugadors joves tenen llicència esportiva.
 Assegurar-se que el programa d’entrenament del club reflecteixi les guies de la federació i no exposi als jugadors joves a la possibilitat d’un excés de joc.
 Assegurar-se que els partits són arbitrats per àrbitres adequats i preferiblement qualificats.
 Assegurar-se assistència mèdica i primers auxilis sempre disponibles.
 Promoure que les categories inferiors siguin una part integral del club.
 Promoure contactes amb la comunitat local, particularment les escoles.
 Assegurar-se que el comú del club està al corrent i assabentat de les normes, polítiques i procediments de protecció dels nens.

Quique dijo...

Felicidades por su blog.
Estoy muy de acuerdo en su entrada. Yo había sido monitor deportivo, antes que "fraile", y recuerdo a padres energúmenos vociferando com ídems delante de niños de 7 u 8 años

Un saludo